Marxisme humanista

L'humanisme marxista ^[1] és una branca del marxisme que se centra principalment en l'anàlisi dels escrits primerencs de Marx, especialment en els manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 en els quals Marx va incloure la seva teoria de l’alienació, a diferència de les seves obres posteriors, que es consideren més preocupades per una concepció estructural de la societat capitalista. L'escola de la Praxis, que demanava un canvi social radical a la Iugoslàvia de Josip Broz Tito als anys 60, va ser un d'aquests moviments humanistes marxistes. L’humanisme marxista es va oposar, entre altres, a l'"antihumanisme" del filòsof estructuralista francès Louis Althusser, que el va qualificar de moviment revisionista.